El Primer Simposi Ibèric sobre Conservació d'Ecosistemes Fontanales (SICEF) està organitzat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) amb la col·laboració de la Fundació Catalunya - La Pedrera, i compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat, així com de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Generalitat de Catalunya.

L'impuls del SICEF19 s'emmarca dins el Programa Fonts Naturals de BioSciCat.

[LLegir mes]

Les fonts naturals s'han revelat recentment com els punts calents (hotspots) de biodiversitat de l'ecosistema mediterrani més rics en espècies. L'aigua ho és tot aquí, en el paisatge mediterrani. També per a la nostra espècie. Per això, les deus configuren, a més, un espai singular i essencial per a l’home, de tal manera que la nostra relació amb les fonts ha donat lloc a una expressió cultural d'una riquesa excepcional.

D'altra banda, tot i que el destí d'una gran fracció de la biodiversitat ibèrica  sembla dependre d'elles, resulta evident que són un hàbitat extraordinàriament fràgil i vulnerable: la continuïtat de les surgències hidrològiques que fan possible i impulsen ecològicament i biològica les fonts naturals, podria estar seriosament amenaçada per efecte del canvi climàtic. De la mateixa manera, altres pressions, com són la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers dels quals depenen, exerceixen un efecte concomitant en la degradació i desaparició de l'hàbitat. Per si això fos poc, la seva minsa representativitat superficial a escala territorial (des del punt de vista quantitatiu) i la seva més que evident fragilitat física, són factors que subratllen la seva vulnerabilitat. La veritat és que cada vegada és més gran el nombre de casos coneguts de desaparició de fonts naturals i, fins i tot, sovint s’ha documentat el col·lapse de sistemes fontinals sencers. No se sap res de la cadència amb la qual s'està produint la pèrdua d'aquest hàbitat i el cost biològic i ecològic que pot comportar.

Inexplicablement, tot i la transcendència ecològica i biològica i la vulnerabilitat que sembla posseir l'hàbitat, per diferents causes ha quedat de facto fora de l'empara de l'estratègia europea de conservació de la natura i la biodiversitat, articulada principalment a través de les Directives Hàbitats (92/43/CEE), Aus (79/409/CEE) i Marc de l'Aigua (2000/60/CE).

A tot això cal afegir que les fonts naturals es troben entre els hàbitats més inexplorats i desconeguts des del punt de vista biològic. Pràcticament tampoc s’ha desenvolupat estudis que permetin comprendre la seva ecologia i les funcions que exerceixen a escala ecosistèmica. Finalment, no hi ha experiències ni el coneixement adequat per emprendre la restauració ecològica plena i integral de fonts i de sistemes fontinals.

En conseqüència, resulta evident que la conservació de l'ecosistema fontinal ha d'esdevenir un repte de primer ordre i de la màxima urgència. Per a això serà necessari alertar, sensibilitzar i implicar decididament les administracions públiques, la comunitat científica, els gestors i tècnics, i tots els grups d'interès, incloent entitats conservacionistes i propietaris.

D'alguna manera, aquest és l'objectiu primordial del Primer Simposi Ibèric sobre Conservació d'Ecosistemes Fontinals (SICEF19). El seu impuls ve motivat per la necessitat de crear un escenari d'àmbit ibèric que reuneixi tots els experts, agents i administracions implicats en la conservació de les fonts naturals, i dins del qual puguin exposar els avenços en l'estudi i coneixement, la restauració i la gestió dels sistemes fontinals mediterranis. A més, té la vocació de consolidar-se com un fòrum de debat des del qual impulsar estratègies de conservació de l'hàbitat en tots els àmbits i escales territorials.

Els relleus positius dels principals eixos muntanyosos allotgen els més rellevants i ben preservats sistemes fontinals de les terres mediterrànies ibèriques. Aquests dominis es troben en la seva major part integrats en espais naturals emparats per diferents figures jurídiques. Resulta evident que l'existència d'aquests espais constitueix un element d'oportunitat de primer ordre per articular algunes millores urgents i directes en la conservació de l'hàbitat. Aquest és precisament el motiu pel qual aquest primer simposi centrarà singularment el debat al voltant del paper que hauran de desenvolupar els espais naturals mediterranis en la conservació de l'ecosistema fontinal.

El Simposi crida a la participació d'administracions i agències públiques, centres de recerca i entitats implicades en la protecció jurídica i la planificació del cicle de l'aigua, la biodiversitat i el patrimoni cultural, i singularment a:

1) Responsables i tècnics de les administracions públiques estatals (D. G. de l'Aigua, confederacions hidrogràfiques, D. G. de Biodiversitat i Qualitat Ambiental) i autonòmiques o regionals (agències de l'aigua i serveis centrals competents en biodiversitat).

2) Responsables i tècnics de serveis centrals de planificació d'espais naturals, així com d'òrgans gestors d'espais naturals (conservació, ús públic, etc.), als quals va dirigit d'una manera singular el SICEF19.

3) Tècnics de medi ambient de l'administració local (provincial, comarcal i municipal).

4) Científics que desenvolupin la seva activitat en el camp del canvi climàtic, la hidrogeologia, l'ecologia fluvial, la biodiversitat aquàtica i terrestre.

5) Especialistes, estudiosos i investigadors en matèria de patrimoni cultural, etnològic i arquitectònic relacionat amb les fonts.

6) Entitats ambientals i culturals.

7) Propietaris de fonts naturals i altres grups d'interès.