El Primer Simposi Ibèric sobre Conservació d'Ecosistemes Fontanals (SICEF) està organitzat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) amb la col·laboració de la Fundació Catalunya – La Pedrera, i compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat, així com la Fundació Biodiversitat. L'impuls del SICEF19 s'emmarca al Programa Fonts Naturals de BioSciCat. Llegir més

Les fonts naturals han estat revelades recentment com els punts calents de biodiversitat de l'ecosistema mediterrani més rics en espècies. L'aigua ho és tot aquí, al paisatge mediterrani. També per a la nostra espècie. Per això, les fonts configuren a més un espai singular i essencial per a l'home, de manera que la nostra relació amb les fonts ha donat lloc a una expressió cultural d'una riquesa excepcional. D'altra banda, tot i que sembla que en depèn el destí d'una gran fracció de la biodiversitat ibèrica, resulta evident que són un hàbitat extraordinàriament fràgil i vulnerable: la continuïtat de les surgències hidrològiques que fan possible i impulsen ecològicament i biològicament les fonts naturals podria estar seriosament amenaçada per efecte del canvi climàtic. De la mateixa manera, altres pressions, com són la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers de què depenen, exerceixen un efecte concomitant en la desaparició i degradació de l'hàbitat. Per si això fos poc, l'escassetat de la seva representativitat superficial a escala territorial (mínima des del punt de vista quantitatiu) i la seva més que evident fragilitat física, són factors que en subratllen la vulnerabilitat. La veritat és que cada vegada és més gran el nombre de casos de desaparició de fonts naturals que es coneixen, i fins i tot es documenta freqüentment el col·lapse de sistemes fontinals sencers. No se sap res de la cadència amb la qual s'està produint la pèrdua d'aquest hàbitat i el cost biològic i ecològic que pot comportar. Inexplicablement, malgrat la transcendència ecològica i biològica i la vulnerabilitat que sembla posseir l'hàbitat, per diferents causes ha quedat de facto fora de l'empara de l'estratègia europea de conservació de la naturalesa i la biodiversitat, articulada principalment a través de les Directives Hàbitats (92/43/CEE), Aves (79 (2000/60/CE). Tot i la seva importància i vulnerabilitat, les fonts naturals continuen sent un dels hàbitats més inexplorats i desconeguts des del punt de vista biològic. Pràcticament tampoc no han estat desenvolupats estudis que permetin comprendre la seva ecologia i les funcions que desenvolupen a escala ecosistèmica. Finalment, no hi ha experiències ni el coneixement adequat per emprendre la restauració ecològica plena i integral de fonts o de sistemes fontinals. Com a conseqüència de tot això, és evident que la conservació de l'ecosistema fontinal s'ha de convertir en un repte de primer ordre i de la màxima urgència. Per això caldrà alertar, sensibilitzar i implicar decididament administracions públiques, comunitat científica, gestors i tècnics, i tots els grups d'interès, incloent-hi les entitats conservacionistes i propietaris. D'alguna manera aquest és l'objectiu primordial del Primer Simposi Ibèric sobre Conservació d'Ecosistemes Fontinals (SICEF). El seu impuls ve motivat per la necessitat de crear un escenari d'àmbit ibèric que reuneixi tots els experts, agents i administracions implicats en la conservació de les fonts naturals, i dins del qual es puguin exposar els avenços en l'estudi i el coneixement, la restauració i la gestió dels sistemes fontinals mediterranis. A més, s'ha de consolidar com un fòrum de debat des del qual impulsar estratègies de conservació de l'hàbitat en tots els àmbits i escales territorials. Els relleus positius dels principals eixos muntanyosos acullen els més rellevants i més ben preservats sistemes fontinals de la iberia mediterrània. Aquests dominis es troben majoritàriament integrats en espais naturals, sota diferents figures jurídiques. Resulta evident que l‟existència d‟aquests espais constitueix un element d‟oportunitat de primer ordre per articular millores urgents i directes en la conservació de l‟hàbitat. Aquest és precisament el motiu pel qual aquest primer simposi centrarà singularment el debat al voltant del paper que han de desenvolupar els espais naturals mediterranis en la conservació de l'ecosistema fontinal.

El Simposi crida a la participació d'administracions i agències públiques, centres de recerca i entitats implicades en la protecció jurídica i la planificació del cicle de l'aigua, la biodiversitat i el patrimoni cultural, i singularment: 1 - Responsables i tècnics de les administracions públiques estatals (DG de l'Aigua, confederacions hidrogràfiques, DG de Biodiversitat i DG centrals competents en biodiversitat). 2 - Responsables i tècnics de serveis centrals de planificació despais naturals, així com dòrgans gestors despais naturals (conservació, ús públic, etc.), als quals va dirigit singularment el SICEF19. 3 - Tècnics de medi ambient de ladministració local (provincial, comarcal i municipal). 4 - Científics que desenvolupin la seva activitat al camp del canvi climàtic, la hidrogeologia, l'ecologia fluvial i la biodiversitat aquàtica i terrestre. 5 - Especialistes, estudiosos i investigadors en matèria de patrimoni cultural, etnogràfic i arquitectònic relacionat amb les fonts. 6 - Entitats ambientals i culturals. 7 - Propietaris de fonts naturals i d'altres grups d'interès.